Buscar

El tast, el triomf del veganisme

Mar Talavera Prat
27 abr 2018
3 Min. de lectura

La pràctica alimentària que rebutja els animals guanya seguidors gràcies a actes que combinen paraules amb realitats

La primavera obre les portes al nou cicle de cultura i gastronomia del centre cívic El Sortidor, “A taula”, un projecte motivat per la innovació culinària i les iniciatives sostenibles. Aquest dimarts 24 d’abril és el torn d’Álex Pirla, conegut amb el pseudònim Prabhu Sukh.

L’epicentre de l’escenari s’emporta més mirades que el mateix autor de l’obra. Només és un avanç de les pròximes dues hores. Mai havia tingut tan clar fins a quin punt les imatges guanyen les paraules. Vegan Gourmet és una d’aquelles propostes que prometen. Ja sigui pel moment d’efervescència en què es troba el món alimentari o la repercussió mediàtica que semblen tenir totes aquelles iniciatives que s’allunyen de la cuina convencional. Sis presentacions en cinc setmanes.

El públic assistent ronda la desena quan ja passen deu minuts de l’hora prevista, les 7 del capvespre. Entre ells se’n distingeixen totes les cultures, els colors i les races. El mot diversitat descriu a la perfecció el grup de persones que a poc a poc va creixent. Una vintena. Nombre suficient per iniciar l’acte.

Establir les bases de la cuina vegana és l’essència de l’obra que recull un centenar de receptes de primer nivell, tant per aficionats com per professionals. El títol és senzill però pot induir a la confusió. “Vegan”, tipus de cuina que no compta amb ingredients provinents d’animals. “Gourmet”, entès com a estàndard de qualitat, no com quelcom sofisticat o inassolible per algú com jo, com tu, o com aquell qui no s’ha passat gaire temps entre fogons. Sense generalitzar. El món canvia i la cuina s’hi adapta.

Portada del llibre Vegan Gourmet.

Autora: Becky Lawton

Em torno a fixar amb l’escenari que només arribar s’ha emportat la meva atenció: tres cuineres amb molta cura preparen el tast d’algunes receptes del llibre. Gelat. Xocolata. Pastís. I la llet? I els ous? Existeixen alternatives. Però sent fidels al mateix sabor?

“Si cuines enfadat, el menjar ho notarà”. Pirla sembla voler vèncer la partida. Interessant la importància que recau sobre les emocions a l’hora d’elaborar un àpat. La connexió que s'estableix entre les vibracions i la qualitat d’un plat. “La digestió comença als ulls”, sentencia. L’ambient sol ser de gran importància a l’hora de practicar qualsevol activitat.

Quinoa. No falla. L’ingredient estrella de la cuina vegana. Inclús el 2013 fou declarat el seu any internacional per les Nacions Unides. Des de llavors el seu ús no ha parat de créixer. S’escampa un remoreig per la sala. Fins i tot l’entrevistadora es fixa amb com una de les cuineres, amb l’ajuda d’un motlle, crea les bases del futur plat. El Xef se n’adona. Culmina la presentació i ens invita a tastar-lo. Per fi.

La desconfiança sol regnar en les nostres ments. Com he avançat, la imatge guanyava la partida a la paraula. La prova a la descripció. La conclusió a la introducció. Els resultat a la hipòtesi. Iniciatives com les del Sortidor, que conjuguen la recepta amb el tast, enforteixen el moviment vegà que ja ha convençut a un 0,2% d’espanyols segons Jaime Martín, director de Lantern.

Som el que mengem, tenim clars els criteris que seguim per escollir què ser?